Les races de gossos i gats

Basenji

Origen: Africà
Pes: al voltant de 10 kg
Alçada: mascles 42,5 cm, femelles 40 cm

Raça molt antiga, els seus avantpassats estan representats en pintures rupestres que daten de 5.000 anys. En els anys 30 alguns anglesos el van introduir a Europa com a fi de rastrejar pistes.
Aquest gos posseeix un excel·lent olfacte i era utilitzat per destruir rates, també per rastrejar i caçar. Els nadius encara l'aprecien com a gos de mostra i cobrament. És molt eficaç en la caça d'antilops.

El Basenji és netíssim i seria estrany si taques a casa. A més, no borda mai, sinó que s'expressa amb grunyits i gemecs sords i secs.
Aprèn molt ràpid, és afectuós, juganer i pacient amb els nens.
És un gos una mica obstinat i poc obedient per això necessita un tracte comprensiu i afectuós. Precisa llibertat de moviments i molt exercici. Per tot el que s'ha dit, es comprèn que sigui molt benvolgut com gos de companyia.

Maine Coon

Origen: Estats Units
Pes mascle: De 4 a 9 kg.
Pes femella: De 4 a 9 kg.

El maine Coon és un gat equilibrat, tranquil i molt sociable. A pesar del seu aspecte salvatge, no és un gat agressiu. És afectuós i està molt apegat al seu amo. Hi ha qui el nombra "el gat-gos". Li agrada jugar, esportista i és un gran caçador. Necessita espai, per tant, viu millor en una casa amb jardí que en un petit apartament. Robust i resistent, és capaç de suportar els hiverns més freds.

El seu creixement és lent, el seu estat adult no l'agafa fins als 3 o 4 anys. El manteniment del seu pelatge és senzill, és suficient amb raspallar-lo un cop per setmana.

El maine coon és el company ideal, el seu comportament s'assembla al d'un gos. Es caracteritza pel seu gran tamany, sobretot els mascles.

SAVANNAH

Origen: Africà

L'any 1986 es va creuar a una gata domèstica amb un serval africà i es va crear el gat Savannah. És un gat híbrid, encreuament genètic de gats amb altres animals

Com a característiques principals de la raça Savannah estan les seves grans orelles, les seves llargues potes, el seu cos estilitzat i les increïbles marques semblants a les d'un lleopard.

L'any 2012 va ser oficialment acceptat com a raça per TICA (The International Cat Association) en F1, F2, F3, F4 i F5, que és com es classifiquen les generacions de menys a més domestiques.

El Savannah és un gat gran, que pesa entre els 9 i els 23 kg (depenent de la seva generació) i pot arribar a saltar més de dos metres en vertical.

Aquest gat és molt actiu, li encanta saltar, estar a l'exterior i jugar.

Per això, és un felí que necessita una sèrie de cures especials perquè sigui feliç.
Amb dues o tres sessions de jocs de 10-15 minuts de durada cada dia faran que sigui el pelut més feliç del món.

MALAMUT D'ALASKA

Origen: Alaska

Raça molt antiga. No eren animals de companyia sinó de treball, van ser una de les primeres races de trineu.
És un gos que està adaptat al fred així que agrairà qualsevol sortida a la neu. Necessita activitat física, llargs passejos. 
I el seu pèl ha de cuidar-se amb raspalls diaris.

Té fama d'independent i escapista encara que sempre tornarà a la seva llar. 
És un gos que defensa a la seva família, simpàtic, juganer i audaç.
Són molt independents i això fa que no facin molt de cas de les ordres del seu amo. Són molt intel·ligents i es poden ensinistrar, amb paciència, per fer diferents activitats d'exercici que ell ho agrairà com l'agility (esport on un guia (l'amo) dirigeix un gos sobre una sèrie d'obstacles, competint conta rellotge), bikejoring (activitat esportiva en què un gos o un grup de gossos amb arnès enganxats a una corda han d'estirar i córrer per davant d'un ciclista) o canicross (esport que consisteix a córrer acompanyat del teu gos).

GOS DE GROENLÀNDIA

Origen: Groenlàndia

És una de les races més antigues, descendeix del llop àrtic, pertany a la família de spitz polars i és parent del Husky Siberià i Malamut d'Alaska.

Es tracta d'un gos molt independent i de caràcter solitari, tot i ser molt sociable amb les persones.
En ser un gos caçador s'ha d'anar amb compte a l'hora de deslligar-lo perquè pot sortir corren darrere una pressa. L'educació és molt important per no perdre'l en un moment donat.
No acostumen a bordar, udolen.

Si parlem de la salut del Gos de Groenlàndia, podem dir que solen ser molt resistents i no solen patir malalties de manera habitual, només s'ha descrit certa tinença a patir cataractes.

SAMOYEDO

Origen: Rússia

La raça va ser creada com a gos d'atura, per tirar de trineus i per mantenir als seus amos calents a les nits.
Els mascles solen pesar entre 20-32 kg, mentre que les femelles 17-25 kg

No és un gos de guarda pel seu temperament juganer però la seva tendència a bordar bastant pot fer d'ell un bon gos de vigilància, ja que borda quan algú s'apropa al seu territori.
Se socialitza bé tant amb gossos com amb nens.
Són difícils d'ensinistrar, cal paciència i en ser gossos que tiren de trineus tindran tendència a tirar de la corretja a l'hora de passejar.

Pel que fa a la seva salut estan predisposats a tenir displàsia de maluc, atròfia progressiva de retina, nanisme, l'albinisme, la miastènia gravis (malaltia que afecta el sistema muscular), estenosis pulmonar i la sordera. Encara que si ens informem bé a l'hora de triar aquest gos pot ser que no tingui cap malaltia de les anomenades anteriorment.

HUSKY SIBERIÀ

Origen: Sibèria

El Husky Siberià és una de les races predilectes per estirar dels trineus a Sibèria i Alaska, perquè pot aguantar baixes temperatures que l'ésser humà no pot sense protecció.
Són animals molt resistents i també sociables; molt atent i servicial, ja que sempre està disposat a complaure el seu amo.
No és un gos caparrut, però sí que és una mica orgullós i bastant independent.
És la raça que fa més fugues: Com que són gossos amb molta resistència, poden recórrer grans extensions, cosa que fa difícil trobar-los en cas de fuga. Per aquest motiu, no és recomanable deixar córrer un husky sense supervisió.

Els huskies generalment són gossos de bona salut. Algun cop poden tenir problemes de displàsia al maluc, però no és gaire freqüent.
Aquesta raça necessita una dieta de bona qualitat, amb nivells alts de proteïnes i greix, especialment si corren en competicions de trineus. La seva dieta ha de ser ajustada a la seva activitat física i treball, l'obesitat pot ser un problema si no es procura el nivell d'activitat que correspon a la seva dieta.

TAMASKAN

Origen: Finlàndia

El Tamaskan es un gos molt intel·ligent amb un bon sentit de l'olfacte, àgil i resistent. 
És atlètic i s´assembla bastant als llops grisos i gossos llops. Està creuat amb diverses races de gossos de trineu com el Husky siberià i el Malamute d'Alaska i també pastor alemany. Són gossos molt sociables amb les persones, nens i altres animals.

En general, aquesta raça de gos és saludable. Només un 10% de mascles pateixen criptorquídia (testicles localitzats a ingle o abdomen). Pel que fa a l’epilèpsia només s'han identificat 5 gossos, aproximadament 1 de 100 Tamaskans registrats al món.

El seu únic problema en quant comportament és que a aquest gos li encanta furgar grans forats, enfilar-se i córrer. Com qualsevol gos de trineu, tendeix a estirar de la corretja a l'hora de passejar, però amb un bon entrenament i educació aquests problemes desapareixen. 

CATAHOULA LEOPARD DOG

Origen nord-americà (Lousiana).

Utilitzat per caçar, especialment en un tipus de caça americana denominada “treeing” en la qual el gos persegueix a la presa fins que la fa pujar a un arbre i roman al peu de l'arbre bordant per avisar al caçador.

La principal característica de la raça són els seus ulls, presenta heterocromia, iris de diferent color i pelatge clapejat.

Es tracta d'un animal que gaudeix treballant. De fet, ho necessita. És important que, tot aquell que vulgui conviure amb un Catahoula LeopardDog sàpiga que és un gos al qual cal portar-ho a fer exercici, tant físic com a mental. 
És molt intel·ligent i molt depenent de la seva família, fins al punt que no li agrada res estar sol. Protegeix als seus éssers estimats i es porta especialment bé amb els nens.

En quan a la seva salut és una raça que té certa predisposició a la torsió gàstrica i a la displàsia de maluc. Encara així, hem de saber que si li proporcionem totes les cures que necessita serà difícil que tingui aquestes malalties.